En aquest Seminari es presentaran i debatran propostes de comunicació i d’acció perquè els Bancs del Temps puguin continuar esmorteint l’extractivisme de temps i d’atenció voluntària en la vida diària.
Existeix una incompatibilitat creixent entre la vida sense pausa i les accions de compartir, cooperar i practicar la reciprocitat que ens protegeixen d’automatismes i requereixen atenció voluntària. Es viu amb la il·lusió que la velocitat estalvia temps quan, en realitat, accelera i escurça els dies. Cada vegada és més difícil concloure alguna cosa satisfactòriament perquè com més ens afanyem menys temps ens queda.
Els Bancs del Temps permeten habitar un temps amb sentit i sense tant de soroll social. El coixí de seguretat de la lentitud afavoreix fixar-se en els detalls, deixar-se tocar i afectar pel tracte amb els altres, pensar amb tot el cos i recuperar la presència. Des del seu origen, els Bancs del Temps han reforçat, mitjançant la interacció entre els seus socis/as, l’atenció voluntària com a capacitat humana de seleccionar els estímuls als quals responem.